Navigation Menu+

fem Platja Sant Sebastià

santsebas

Cap al final de l’estiu vam acabar per concretar el què venia sent l’acudit més habitual de #femPlaça: “i si #femPlatja..?”
Vam triar l’espai entre la Platja de Sant Sebastià i la Plaça del Mar i… la veritat, ens va entrar una mica de por. Per l’enormitat de l’espai, per el volum brutal de gent que hi passa.
Finalment, ens en vam sortir amb una estratègia senzilla i eficaç: vam disposar el nostre mobiliari (el carro, algunes taules i cadires… una petita piscina! i els nostres cosos) al llarg de la línia entre la plaça i la sorra (algunes es van instal·lar directament a la sorra des del principi) i, des d’aquesta ratlla, vam anar fent-nos amb l’espai.
Va ser una experiència preciosa, amb bany i tot. Com vam explicar al manifest específic que vam redactar per a l’ocasió, no hem d’oblidar mai que la platja també és espai públic, i que per tant és nostre i de totes i tots, i ningú no té dret a privatitzar-lo, ni llogadors de gandules ni ningú altre.
Repetirem algun dia? Esperem que sí: #femPlaça, #femPlatja!

Què bo que és venir a passar una estoneta al sol o a nedar a la platja… Per a molts de nosaltres, són petits plaers de la vida al costat del Mediterrani. I per gaudir-ne no ens fa falta gaire: una tovallola i venir a la platja.
manisebasPerò a Barcelona cada cop ens costa més gaudir de les platges i viure-les com a un espai urbà quotidà més, un lloc d’esbarjo on descansar i disfrutar. La platja i els seus voltants esdevenen productes de consum turístic massiu: cada vegada més hamaques de lloguer ocupen grans superfícies de la platja en una nova modalitat de privatització i mercantilització de l’espai públic. I un lloc on la falsa moral d’uns quants impedeixen pràctiques tan naturals i antigues
com el nudisme, practicat sense problemes durant anys a les nostres platges.
Xiringuitos i bars estenen les seves terrasses invasives al llarg del litoral, mentre el comerç d’ús quotidià desapareix desplaçat per botigues de souvernirs i menjars ràpids. Fins i tot la mobilitat queda condicionada per una allau de vehicles com caravanes de bicis de lloguer, segways, go-cars i altres, que omplen els estrets carrers de la Barceloneta i tot el Passeig Marítim, com veiem també a tota Cituat Vella.
A tot això s’afegeix l’expulsió de veïnat per la transformació de pisos d’habitatge en apartaments turístics, un drama que denunciem des de fa anys. Aquesta pràctica, que destrueix el teixit social, la convivència i les condicions de vida més bàsiques,ha aixecat recentment al barri de la Barceloneta una sèrie de protestes que venen a sumar-se a les cada cop més nombroses veus contra un model de ciutat que ignora el veïnat i només busca el benefici d’uns quants.
Va costar molt, en el seu moment, guanyar les platges com a un espai per a la ciutat. Però el front de mar ha estat particularment colpejat per polítiques de privatització d’allò públic en aquests darrers anys, i hem vist que un complex comercial absurd, el Maremàgnum, va desplaçar un pla original molt més inclusiu; que l’Hotel Vela s’ha menjat una superfície que havia de ser pública tot eclipsant-nos l’horitzó; i ara mateix s’està portant a terme la transformació del Port Vell en una marina de luxe per a mega-iots en un espai que havia de ser ciutadà i serà només per als molt rics.
Davant tot això, ens cal enfortir la relació entre les persones que habitem la ciutat i els nostres espais públics,per això us proposem aquest Fem Platja, una tarda de trobada lúdica en què recuperar la platja com un espai públic més. Unes hores per a gaudir de la platja com a lloc d’esbarjo, convivència i gratuïtat, i donar-hi un contingut d’allò més senzill, natural i darrerament difícil de trobar:tertúlia, berenar, jocs…Unes hores per a dir que la platja és de totes.
#femPlatja!